Vora la mar

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX contribuint a la Renaixença sent un dels poetes més destacats dins aquest moviment.

Vora mar gira entorn del sentit i la naturalesa de l’ofici de poeta: Verdaguer planteja una associació entre vida i ofici sota una visió romàntica.
El poema comença explicant que Verdaguer puja a un cim a meditar, vora la mar, a l’hora que s’amaga el sol, per contemplar la mar, el cel i les estrelles. Aquesta meditació és el resultat de la contemplació de la natura. A partir d’aquest moment, comença a recordar els seus antics somnis, i fa una reflexió poètica sobre la poesia i la creació poètica.

El poema descobreix un mon amagat que es troba a dins del mar, on hi ha els records i els somnis morts. Verdaguer imagina castells i riquesa, poemes que es converteixen en joguines o petxines, vaixells i illes. El poeta relaciona la grandària i la petitesa.
Finalment, el poeta diu que la poesia neix de la contemplació d’un mon exterior que cal interpretar des de l’interior, i cadascun del elements anteriors marca un element d’aquest camí.

El poema està organitzat en tres blocs de tres, quatre i tres respectivament. Els versos decasíl·labs es combinen amb els hexasíl·labs formant estrofes de quatre versos (10A/6b/10A/6b.