lunes, 2 de mayo de 2011

Aigua-marina de Josep Maria de Segarra

Aigua-marina

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

COMENTARI

En aquest poema ens situem en un context mariner i marítim. Tracta el seu entorn com el món dels vius, i que té por de la mort. Finalment accepta la mort i vol aprofitar el que li queda de vida, i aprofita per declarar-se al seu amor.

Al inici del poema ens introdueix en un equilibri desitjat, és a dir, que desitja ser lliure com un ocell però no canviar mai de lloc on viure. La idea bàsica del poema és el Carpe Diem, aprofitar la vida, i suposa una vida calmada i tranquil·la en una cala que és el locus amoenus del paisatge per aconseguir l’amor.

En la segona estrofa, ens queda clar aquesta idea de viure el dia a dia sense preocupar-nos de on anirem quan morim. “Creure en la fusta del rem i en la fusta de l’ escàlem” , significa que només hem de creure allò que podem veure i sentir.

I en la tercera estrofa ens arriba la idea clau i principal del poema, l’amor, ja que diu que tot el que fem, ho hem de fer amb les parpelles obertes i el cor obert, amb els cinc sentits, sense avergonyir-se del que pugui passar durant la nit.

I en els versos de l’última estrofa veiem l’amor pur i desitjat. Fa referència a la rosa i les seves espines, com que tot amor té els seus petits entrebancs i problemes, però que, malgrat tot, és tan bell com una rosa. I fa referència al vent, element clau dels poemes de Joan Maria de Segarra, com a element que fa que l’amor entre aquesta parella sigui tan pur i clar com l’aigua marina.

MÈTRICA

En aquest poema podem observar que hi ha una gran diversitat mètrica i d’estrofes. Està estructurat en quatre estrofes de diferent nombre de versos amb un metre irregular. La majoria són heptasíl·labs, però també hi ha tetrasíl·labs, pentasíl·labs octosíl·labs i algun decasíl·lab. Aquest poema mostra una certa irregularitat de rima.

FIGURES RETÒRIQUES

voldria, ni molt ni poc : Antítesi

ésser lliure com una ala: Comparació

sense dubte, ni enveja, ni enemic: Polisíndeton

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent, : Anàfora

i el teu amor, transparent

encendre el foc

del pensament que vibra, - metàfora

rosa i espina: Antítesi

i el teu amor, transparent: Metàfora

com una aigua-marina : Comparació

Poesia recitada: http://www.youtube.com/watch?v=PAE6TY6ftu0


4 comentarios:

  1. Josep Maria de Sagarra tenia una vessant molt naturalista, un enamorat del paisatge i la natura. Cal situar-lo en la literatura dels anys trenta, la preguerra. Sagarra adiquirí el mite popular, al costat de Verdaguer, Guimerà i Maragall. Va viure una època daurada en la nostra cultura. Va destacar en la creació del gènere teatral. S'incorporà en la vida literària clandestina i va escriure drames en prosa d'inspiració existencialista. En quant a poesia, Sagarra té com a intenció primera la claredad i la intel·ligibilitat immediata, i a més es reconeix per la seva sonoritat. Els versos de Sagarra són un vehicla d'un devessall d'emocions voluptuoses en estat pur. Aquests versos sovint es complauen en una descripció de la natura, el sentiment amorños, la vida quotidiana i la idealització d'un temps perdut. Té interès pel to llegendari i protagonitza la novel·la escàndol.
    Aquí una mica del resum de l'època i l'autor.

    ResponderEliminar
  2. M'encanta la temàtica del poema: "Carpe diem", i sobretot el fet de que passi de la por a la mort, a l'acceptació d'aquesta. Crec que és un dels pasos que ens permeterà progressar: acceptar la mort. A més a més, m'agrada el sentiment de llibertat que expressa, perquè no tots els poetes ho fan, normalment, personalment, crec que estan molt limitats o per un pensament o per una estètica, i en canvi un poema on es centri amb la llibertat, és un poema que inspira algria i entusiasme per aconseguir-la (la llibertat). Una llibertat que li permeterà declarar-se al seu amor i acabar de buscar tota la plena felicitat al sentir-se satisfet pel que ha fet. Tot viscut, tot per viure.

    -Raquel i grup.

    ResponderEliminar
  3. Sagarra no Segarra!! Ignorant de la cultura catalana... com goses....

    ResponderEliminar