“És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix

'“És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix (1953)

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX --> el grup el formem la Claudia Codina, Marina Alomà i Jordi Farnés

Aquí us deixo el comentari de l'autor i l'època per si algú no li queda clar a classe.

Josep Vicenç Foix el situem en el període de les avantguardes, concretament en la segona avantguarda, inicia una intensa intel·lectual i periodística. Es vincula a les posicions radicals i progressistes com les d’Acció Catalana. Va dirigir per encàrrec del conseller de Cultura de la Generalitat la Revista de Catalunya. Va interrompre qualsevol mena d’activitat literària i intel·lectual durant els anys de la guerra i els primer anys de la postguerra. Ell sempre diu que li exalta el nou i m’enamora el vell, una frase que pot donar a entendre la referencia a innovació i tradició ja que en la seva poesia hi predomina la voluntat de síntesi i d’harmonia ideal que lluita per acordar realitats confrontades. Cal saber que Foix es va refuigiar en el surrealisme, tot i que la irracionalitat era absolutament contrària al seu tarannà.