viernes, 13 de mayo de 2011

MÀRIUS TORRES I LA CIUTAT LLUNYANA

Màrius Torres va néixer a Lleida el 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 1942. La seva obra consta aproximadament d’ uns 150 poemes. Els temes que més hi abunden són l’amor, l’amistat, la solitud, la mort... íntimament units a la seva trajectòria vital. Per altra banda va haver de competir amb el silenci de la postguerra i el desconeixement de la seva obra. La seva poesia es classificaria dins de la corrent simbolista dels anys XX.
El simbolisme va ser un moviment artístic que tracta de traduir el món espiritual de l’artista amb signes de la realitat sensible.

El poema “LA CIUTAT LLUNYANA” és un sonet format per versos de 14 síl•labes, és a dir d’art major, i aquest tipus de vers s’anomena “vers alexandrí”. L’esquema rítmic d’aquest poema es ABAB per als quartets, i CDD per ambdós tercets encadenats. El tòpic literari que es representa en aquest poema és:
• Contemptus mundi: L’autor sent un menyspreu degut a l’enfonsament de la seva ciutat, que suposadament per la època en la qual va conviure, va acabar en mans dels franquistes.
Aquest poema es pot dividir en 2 parts:
• 1a part: Comprèn els 2 primers quartets de la obra. Descriu la seva ciutat enfonsada.
• 2a part: La conclusió és un crit d’esperança, descriu una altra ciutat més esplendorosa que evoca més esperança en una victòria.
La conclució que podem treure d’aquest poema és que l’autor sent una gran tristesa per l’enfosament de la seva ciutat i evoca una ciutat ideal capaç de superar les circumstàncies.
Recursos literaris:

-El títol d’aquest poema és una metàfora metonímica perquè es refereix alhora a Catalunya, als catalans, però també a conceptes i idees abstractes en què els catalans havien confiat obtenir un futur més ple i lliure.
- Metàfores. (Ex: una relacionada amb la ciutat simbòlica de què parla el poeta). Ex: vers 1.
- Personificacions.
JAUME ESCRIGAS, SERGI FAJAS, GERARD CASAS

No hay comentarios:

Publicar un comentario