sábado, 14 de mayo de 2011

RAMON LLULL_ A VÓS, DONA VERGE SANTA MARIA



Primer de tot dir, que sentim molt no haver pujat els poemes quan tocava. Esperem que ara també serveixin!



A VÓS, DONA VERGE SANTA MARIA

A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler, qui•s vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és maire d'amor.
Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e•l saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què•ls faria?
E vós, Dona, si•us plai, façats membrar,
entendre, amar a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels convertir, preïcar,
e•ls crestians facen pacificar.


Mant hom se vana que morria
pel vostre fill, si loc venia;
mas paucs són cells qui•l vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.



Deixant de banda una mica la vida de Llull que literàriament no ens interessa, passarem a la informació que li puguem extreure.



El tema principal d’aquest poema, introduït ja en el títol, és l’amor per la Mare de Déu. Trobador i compositor, Llull aplica les tècniques formals i temàtiques de l’amor cortès, per fer una cançó d’amor religiós. Exalta la importància de la Mare de Déu, per acabar pregant-li que molts vagin a Síria a predicar i a convertir infidels. Recordem que Llull va sentir la crida de Déu, i a partir d’aquest fet, sentí la responsabilitat de predicar la religió cristiana, aconseguint així, que tots aquells que no ho eren, acabessin creient i estimant a la verge Maria. Una de les tècniques que fa servir Llull, s’anomena “Contrafer a l’espiritual”, i és que, els dos versos de la primera cobla (ja que el poema està organitzat amb tres cobles) expressen DIRECTAMENT l’amor per la Mare de Déu, però la resta de versos si substitueixes el nom de la verge Maria, pel d’una dona, li acabes donant un sentit profà a l’amor.

En el poema penjat, hem volgut diferenciar diferents aspectes. Totes aquelles oracions que transmeten aquest amor estan de color blau, i les paraules en lila, van relacionades amb el prec que Llull li fa a la Mare de Déu. I els últims dos versos, de color verd, són en conclusió a la cobla segona, on Llull transmet aquesta valentia dels predicadors.


- Raquel i grup.

No hay comentarios:

Publicar un comentario